Això és el concurs de guions. Ens servirà per començar a plantejar el guió del curt que farem conjuntament tota la classe.
Heu d’enviar tots almenys una proposta en forma de comentari que trobareu a la part inferior d’aquesta pàgina. Per enviar la vostra proposta primer us haureu de registrar.
Recordeu
1.-Cal que sigui una història amb plantejament, nucli i desenllaç.
2.-Cal que es pugui produir en el centre.
3.-Ara si que podem afegir diàlegs.
4.-Si no se us acudeix res podeu versionar una història ja existent (d’una pel.lícula, llibre, conte…)
5.-Podeu copiar un guió proposat per un company i introduir-hi canvis (personatges diferents, un nou final…)
Euclides televisió 
Proposta 1
Dia. Dins la biblioteca de la casa familiar. L’Home Blau i la Dona Blanca s’enllacen en una discussió acalorada.
HOME BLAU.- Aquest cop ha arribat massa lluny! Cal que l’Home Verd desaparegui del mapa!
DONA BLANCA.- Això ja saps que no pot ser! És una peça clau dins el nostre pla. No podem arribar a bon port sense ell.
HOME BLAU.- L’Home roig és mort per culpa seva! El teu pare i el teu germà deuen estar en mans de la policia i aviat vindran a per nosaltres. D’això en dius arribar a bon port?
DONA BLANCA.- Vas mal encaminat! L’Home verd ens ha estat fidel des de sempre. Ell mai no ens fallaria. Ja se que mai no t’ha caigut bé. És normal, ell sempre ha estat l’home de confiança del pare i tu ets un pela gats!
HOME BLAU.- Si? Doncs com t’expliques això?
L’Home Blau treu unes fotos de la butxaca interior de la jaqueta i les mostra a la Dona Blanca.
HOME BLAU.- Mira! Mira bé! És l´Home Verd converssant detingudament amb el comissari del districte. No crec que estiguessin discutint de futbol! (La cara de la Dona Blanca es desencaixa mirant les fotos mentre l’Home Blau continua fent retrets) M’he jugat el coll centenars de vegades per vosaltres i no he demanat mai res a canvi. I els mèrits per qui han estat? Sempre per l’Home Verd…
Gira el pany de la porta i aquesta s’obre grinyolant. L’Home Verd entra dins la biblioteca ignorant la conversa que té lloc a l´interior.
HOME VERD.- Us estava buscant! He rebut una trucada de…
L’Home Blau i la Dona Blanca giren el cap vers l’Home Verd que es troba en el llindar de la porta de la biblioteca. Les seves mirades denoten que alguna cosa ha canviat.
Els ulls de l’Home verd surten d’òrbita quan s’adona que la seva conspiració ha estat desemmascarada. Gira cua i marxa corrent sense dir paraula.
L’Home Blau i la Dona Blanca surten corrent darrere seu.
L’home Blau i la Dona Blanca una vegada correns darrere de L’home Verd, l’agafen.
L’home Verd_ Sóc lliure
Dona Blanca: sisi segur, per aixo has fet el que has fet..
Home Verd: podriem arribar a un acord sius plau?
L’home Blau: depen quin tipus d’acord, de quin estariem parlant…¿?
Home Verd: del que vulgueu, dsde netejar la vostra casa per sempre gratis a qualsevol.
Dona Blanca: home, si es aixi yo accepto ee..
Home Blau: s’ha de vigilar qi entra a cara noia.
Dona Blanca: ia ho sé, però no trobariem a ningú més que netejes la casa gratis saps..
Home Verd: llavors.. que?
Home Blau: contractat.
CLUEDO
ESCENA 1
Quatre personatges (Ananda, Alèxia, Albert, Elisenda) es troben en una habitació petita i d’aspecte sinistre (plató). La llum és escassa. No és difusa i crea unes ombres dures.
Sense diàleg.
Música de fons (en la línia dels títols de crèdit de psicosis )
Expressions dures i seques dels personatges.
No sabem pq es reuneixen. Estan al voltant d’una taula petita estenent el joc de Cluedo. Un seguit d’el·lipsis temporals ens portaran des del moment en que estenen el tauler de joc drets al voltant de la taula fins a hores després en que comencen a formular les hipòtesis finals.
VESTIMENTA?
ESCENA2
Investigadora 1 (nom?) formula la primera hipòtesis:
-Ha estat assassinat per la banda de les tres bessones (Andrea, Aida, Milena) a la biblioteca
ESCENA3. Hipòtesis 1. Les tres bessones
La investigadora 1 entra en el lloc del crim on es troba amb la banda de les tres bessones . La seva veu en of descriu el lloc. Elles es mostren indiferents a la presència de la investigadora. La ignoren de forma insolent. Un pla detall ens adverteix de la presència del cadàver sobre la taula (Cadàver: Robert).
La investigadora arrenca a parlar amb una pregunta formulada en un to inquisidor que ja avança part de la hipòtesis:
-Quina de vosaltres estava enamorada d’ell?
Les tres bessones fulminen la investigadora 1 amb la mirada. Pla conjunt+primeríssims plans
La investigadora 1 aguanta les mirades de les tres bessones la seva cara es fon amb el flashback que il·lustra la hipòtesis.
Entra un Flashback . Les tres bessones es mostren molt afectuoses amb la víctima. La víctima però, les ignora i marxa amb una noia que vesteix molt formal. Les tres bessones s’enfurismen.
Veiem de fons a les repel ·lents empollones que s’ho miren de lluny.
Una nova escena ens mostra les tres bessones apunyalant acarnissadament la víctima.
SANG?
El Flashback s’atura de forma abrupta davant els crits de protesta de les tres bessones. Formulen una coartada sense negar l’autoria del crim.
-A l’hora que es va cometre el crim estàvem les tres a classe. Pregunta-ho a la profe si vols!
Entra un Flashback. El profe (amb ulleres d’Urkel) passa llista i les tres bessones estan a classe.*Atenció! Haurà de resultar pràcticament imperceptible, la Naila amb una perruca rossa estarà suplantant a la Milena
ESCENA4 (…)
SENSE TITOL
En l’escola hi ha un grup d’alumnes que és dediquen a traficar amb les respostes dels exàmens. Aquests fan pagar a els alumnes un preu depenent de la matèria i la importància de l’examen. Les respostes les extreuen del professor de educació física, el qual rep un benefici d’aquest negoci.
El negoci va be fins que un dia un professor s’adona de que molts alumnes amb notes normalment baixes comencen a treure excel•lents de cop i volta, aquest fet es generalitza per a tots els cursos. El professor demana ajuda a un dels seus millors alumnes de confiança per tal que aquest s’infiltri en aquet grup d’alumnes que trafiquen amb les respostes i descobreixi qui hi ha darrere de tota la trama.
Al final tota la “mafia” que hi havia al darrere del tràfic il•legal de respostes es desmantella, el professor de educació física és expulsat del centre i tot torna a la normalitat.
ELS GOLAFRES!!
En l’escola hi ha un grup d’alumnes que entre classe i classe es dediquen a robar els entrepans dels alumnes de segon de batxillerat.
Els Golafres dia rere dia no paraven de robar els entrepans. Sempre sortien amb les butxaques plenes i ningú sospitava res del que feien , quan anaven amb les butxaques plenes per els passadissos.
Els golafres reunien els entrepans per desprès menjar-se’ls a soles, on tots se’ls menjaven amb molta gana.
Els alumnes de segon de batxillerat estaven farts de quedar-s’hi tots els dies sense entrapa.
Es van reunir tots per planejar una estratègia per pillar als lladres d’entrepans.
1.Van optar per fer entrepans dolents….. no va funcionar ( els golafres eren massa golafres)
2.Van optar per deixar de fer entrepans i així no hi hauria mes robatoris … però els alumnes pesaven gana…( es morien de gana!!)
3.Van optar per posar camaras de vídeo a la classe però no hi havia pressupost per pagar les camares.(algo normal)
4.Van optar per que algú fes de segurata a la classe…( però van buscar un segurata que patia falta de son! El segurata es va oferir gratuïtament )
5.Finalment els alumnes van optar per fer molts entrepans…. molt molt molt d’entrepans…
El dia que tots es van posar d’acord van anar a l’escola amb les motxilles plenes de entrepans.
Els golafres ja com de costum van entrar a la classe a robar. Els segurata estava adormit i els golafres van entrar i a l’hora de agafar els entrepans van observar que no podien sortir de classe amb tants entrepans…
Van optar per sortir i anar a per maletes. Quan ja tenien les maletes van tornar a la classe i van omplir la maleta de entrepans , però la maleta no tancava.
Els golafres que de ment eren curtets es van passejar per el institut amb la maleta mig oberta.
Tot l’alumnat de segon van sospitar que en aquelles maletes estaven tots els entrepans.
Els alumnes van fer parar als golafres ! ( frente a frente tananan)
Ells es van posar nerviosos … i les maletes que no estaven tancades ja que no podia ser de lo ple que estava .. van caure tots a terra . ( patapam bocadillo de atún)
Tots es van quedar amb la carra blanca sense saber com reaccionar.
Es van mirar entre tots els golafres i van fer CAMES AJUDEU-ME. Els de segon de batxillerat van agafar els entrepans i anaven darrere ells tirant entrepans als gulafres.
ELS GOLAFRES!!
En l’escola hi ha un grup d’alumnes que entre classe i classe es dediquen a robar els entrepans dels alumnes de segon de batxillerat.
Els Golafres dia rere dia no paraven de robar els entrepans. Sempre sortien amb les butxaques plenes i ningú sospitava res del que feien , quan anaven amb les butxaques plenes per els passadissos.
Els golafres reunien els entrepans per desprès menjar-se’ls a soles, on tots se’ls menjaven amb molta gana.
Els alumnes de segon de batxillerat estaven farts de quedar-s’hi tots els dies sense entrapa.
Es van reunir tots per planejar una estratègia per pillar als lladres d’entrepans.
1.Van optar per fer entrepans dolents….. no va funcionar ( els golafres eren massa golafres)
2.Van optar per deixar de fer entrepans i així no hi hauria mes robatoris … però els alumnes pesaven gana…( es morien de gana!!)
3.Van optar per posar camaras de vídeo a la classe però no hi havia pressupost per pagar les camares.(algo normal)
4.Van optar per que algú fes de segurata a la classe…( però van buscar un segurata que patia falta de son! El segurata es va oferir gratuïtament )
5.Finalment els alumnes van optar per fer molts entrepans…. molt molt molt d’entrepans…
El dia que tots es van posar d’acord van anar a l’escola amb les motxilles plenes de entrepans.
Els golafres ja com de costum van entrar a la classe a robar. Els segurata estava adormit i els golafres van entrar i a l’hora de agafar els entrepans van observar que no podien sortir de classe amb tants entrepans…
Van optar per sortir i anar a per maletes. Quan ja tenien les maletes van tornar a la classe i van omplir la maleta de entrepans , però la maleta no tancava.
Els golafres que de ment eren curtets es van passejar per el institut amb la maleta mig oberta.
Tot l’alumnat de segon van sospitar que en aquelles maletes estaven tots els entrepans.
Els alumnes van fer parar als golafres ! ( frente a frente tananan)
Ells es van posar nerviosos … i les maletes que no estaven tancades ja que no podia ser de lo ple que estava .. van caure tots a terra . ( patapam bocadillo de atún)
Tots es van quedar amb la carra blanca sense saber com reaccionar.
Es van mirar entre tots els golafres i van fer CAMES AJUDEU-ME. Els de segon de batxillerat van agafar els entrepans i anaven darrere ells tirant entrepans als gulafres.
Calma i sang freda
Hi havia una vegada en un institut hi havia un noi que tenia set de venjança. Tenia set de venjança per els seus companys de classe, els de l’últim curs d’artístic.
Aquests li amagaven la motxilla, el tancaven al WC, el penjaven del penjador…
li feien desaparèixer els treballs inclús el borraven de la llista
fins a tal punt que publicaven a la Red social de facebook coses inventades sobre ell.
Ja que aquest noi era molt raro els seus companys van començar a indagar i van trobar una historia una mica estranya. En l’altre institut en el que hi havia estat l’havien fet fora perquè la gent del seu voltant desapareixia i no sabien com. A més a més una noia del seu curs havia mort sense deixar cap pista de l’assassí.
Des de aquest moment tota la classe es va adonar de que tenien una mena de psicòpata a la classe.
Van deixar de fer-li coses i inclús de creuar la mirada amb ell, per por a que els passes alguna cosa. Però ja era massa tard, ell ja tenia un pla per a cada un d’ells/per a cada grup…
(Inspirat en la idea de l’Adrià)
Títol provisional: “Màfia a l’escola”
El Protagonista 1 i la Protagonista 2 són dols alumnes exemplars de l’Escola pública …….(*nom cutre d’escola cutre). Aquesta escola és de les pitjors de Catalunya on si observa la pitjor “fauna estudiantil” i conseqüentment les pitjors notes acadèmiques. Tot i així En P1 i la P2 s’esforcen sempre per treure les millors notes de la classe per així obtindre una bona beca que els permeti dur uns bons estudis i assolir un bon treball per treure de la pobresa les seves famílies.
Un matí com qualsevol altre tots els alumnes reben les notes de l’últim examen d’Història. En un primer moment tot sembla normal ja que els dos han tret un fantàstic 9. Però per sorpresa dels dos tothom ha tret notes altíssimes, més altes que les seves.
A l’hora del pati comen-se’n a parlar sobre el tema i dedueixen que hi ha alguna cosa que no rutlla i que ells tindran problemes si no fan alguna cosa… aleshores es quan senten dir a un grup d’alumnes que ja sabien les preguntes dels exàmens i les seves respostes… i que tot és gràcies el “nou comerç de respostes” que ha fundat l’alumne més conflictiu de l’escola (“El Rebientacráneos”). Se’n sap poc de l’organització i com s’obtenen les preguntes i les respostes… però el que està clar esque ell n’és el cap i que per tota l’escola hi han “camells” (*que duran tots algun distintiu per identificar-los com a membres de la màfia. Ex:barrets)disposats a donar tota la informació que se’ls demani, ja sigui per exàmens o treballs, a molt baix preu. (mentrestant parla es veu “la penya xunga del pati” i el Rebientacráneos que agafa a dos noies dels malucs).
Tot just assabentar-s’han els dos protagonistes corren a xibar-s’ha a la sala de professors. Però just abans d’entrar-hi escolten una estranya conversa. Sembla ser que el director està tant satisfet amb les notes que tots els alumnes estan treien, que ha decidit pujar el sou de tots els professors en proporció de les notes dels alumnes a qui ensenyen.
Mentrestant espiant els professors una mà es posa sobre un dels protagonistes… seguidament però s’adonen que només es la mare(*o esposa, la qüestió es que tingui mal caràcter) del director, la qual el busca enfadada com sempre per renyar-l’ho per qualsevol tonteria.
Després aquest patit ensurt prenen la decisió d’actuar pel seu compte pretenen enderrocar la màfia escolar, ja que veuen que els professors no els farien costat. La clau per desmantellar el misteri recau en descobrir com s’ho fan per obtenir totes les respostes dels exàmens i treballs.
Així doncs paren atenció a un dels camells i decideixen segrestar-l’ho perquè els hi ho expliqui tot. Tot seguit l’agafen desprevingut gràcies a les arts sensuals de la protagonista i el tanquen a una habitació. L’amenaçen de que si no els hi explica tot el que sap penjaran tot ple de cartells per tot el cole de fotos d’ell un quan era petit (*un dels protagonistes li ensenya un grapat de cartells). El camell acaba cedint i els explica el poc que sap (*mentre explica es veuen escenes que exemplifiquen el que diu). “La Hacker” s’encarrega de piratejar la xarxa d’ordinadors de l’escola, com també els ordinadors particulars del professorat, i obtenir així tots els futurs exàmens i treballs. Després el Cometripas (mà dreta del Rompecràneos) s’amporta les preguntes i va a una l’aula abandonada de l’escola número 19 quan tothom a marxat del cole… i al cap d’una estona surt amb les respostes, altres ajudants en fa fotocopies i després es reparteixen entre els diferents camells.
En acabat el relat els dos protagonistes s’adonen que la clau per resoldre el misteri es aquella sala abandonada. D’aquesta manera surten de l’habitació, oblidant-s’ha del camell segrestat, disposats a passar a l’acció.
Ara veiem la història des de el punt de vista del Cometripas. Aquest troba un missatge a la seva taquilla de part del Rompecránes. L’informa que s’ha de reunir amb ell a la sala número 19 a l’hora del pati per parlar sobre els nous moviments de la màfia. Així doncs el Cometripas es dirigeix a l’aula, l’obre amb la clau… però al mirar dins s’adona que no hi ha el seu cap. És aleshores quan els protagonistes l’estaborneixen i aprofiten per veure que conte l’aula. Per la seva sorpresa hi ha tot ple de cèlebres científics, filòsofs, matemàtics i historiadors(*un per cada assignatura… també poden averi nens prodigui) amordaçats i lligats. Els dos protagonistes treuen la mordaça a un d’ells i els explica que ell és un d’aquests professionals i que el mantenen allà tancat perquè els i respongui totes les preguntes. Els protagonistes es disposen a marxar quan senten passos apropar-s’ha. Just quan s’acaben d’amagar radera un moble entren a la sala el Rompecràneos, un segurata i una “torturadora”. Pel que diu el cap sembla ser que el camell que havien fet servir d’ostatge els protagonistes havia fugit i els havia alartat. En veure que el Cometripas està estirat el terra i un dels ostatges està sense mordaça ordena a la “torturadora” perque el faci confessar. La Toturadora escull d’entra les seves eines (un plomall, un esprai d’aigua, una escombreta de W.C, un disc de la Hannah Montana…) i utilitza “una d’aquelles eines per fer massatges el cap” per fer-l’ho xerrar. Aleshores els i diu on s’amaguen els dos protagonistes. Per tant els dos surten disparats de l’habitació… i els altres tres els empaiten.
Ara que ja saben tot el que està passant decideixen corre al despatx del director per explicar-li-ho tot. Un cop amb ell comencen a parlar del tema ràpidament i li diuen que ha de fer alguna cosa el respecte. El director els contesta que és clar que farà alguna cosa…(els i llença sobre la taul dos papers) Expulsar-los a ells! Els dos protagonistes no entenen res i es quan entra confiat darrera seu el Rompecráneos i els seus sequaços. Aleshores és quan el director declara que ell es qui ha menejat els fils des de el principi… que els i ha ofert al Rompecráneos i a tota la màfia la possibilitat de falsifica’l-s’hi un bon graduat. Els preus eren tant baixos (l’objectiu de la màfia no eren els diners) perquè tothom pogués accedir-hi… els professors van ser subornats per tal de que no volguessin interferir en l’assumpte… i així, mica en mica, l’escola recobraria el prestigi perdut i el director seria un dels més importants de tot el món!
Arribats a aquest moment de clímax els dos protagonistes ho donen tot per perdut… dos simples alumnes no poden fer res contra un director… I aleshores tot d’una arriba la mare del director tota enfadada. Tots els personatges la miren. Els protagonistes es fan una mirada còmplice i el director empaça saliva.
Seguidament es sent una veu en off que explica el final de la història acompanyada d’imatges. El director va ser enviat a la presó, els genis segrestats van ser alliberats, la màfia es va dissoldre i alumnes i professors van reprendre la seva vida normal… I el govern va concedir dos beques els nostres protagonistes.
FI
REPERTORI:
Protagonista 1
Protagonista 2
Professor/a d’Història
Alumnes del pati
Professors de la sala de professors
Director
Mare del director
Camell
Rompecráneos
La Hacker
Cometripas
Ajudants del Cometripas/Camells extres
Segurata
Turturadora
Extres ………….
A l’escola hi ha un grup d’alumnes que es dediquen a traficar amb les preguntes dels exàmens. Aquest grup que disposen de les preguntes les venen als altres posant un preu depenent de la matèria i la importància de l’examen. Les preguntes les extreuen del professor de educació física que és el que fa còpies dels exàmens de la sala de professors, i així n’obté una part dels guanys.
El negoci va be fins que un dia un professor s’adona de cada vegada hi ha més alumnes que treuen excel•lents. El professor decidit a acabar amb aquest sistema de trampes que tenen muntat ho comenta a la sala de professors que de seguida s’exalta amb el tema. El director agafa un alumne de confiança i li diu que entri en el sistema i compri exàmens per descobrir qui està darrere de tot. Dies més tard es veu com descobreixen a els suposats culpables i el professor que va descobrir el tràfic d’examens no torna a aparèixer per l’institut i diuen que ha marxat a un altre. Però després de tot això veiem que el que en realitat ha passat és que quan l’alumne arriba el despatx del director per esplicar-li les novetats, escolta una conversa entra el director i el professor d’educació física i descobreix que en veritat ells estan al corrent de tot i són els que dirigeixen el grup d’alumnes que passen els exàmens, el director ho fa per mantenir un bon nivell i així el prestigi de l’institut i el professor per els diners. L’alumne al escoltar això, entra al despatx i els hi diu que sinó el posen a ell al capdavant del grup d’alumnes que venen els examens ho xerrarà tot, després de tota la conversa descobreixen que el professor estava escoltant darrere la porta i el director l’obliga a dimitir per evitar que expliqui la verdadera història.
Aparentment, sembla una classe normal, amb alumnes normals de segon de batxillerat artístic, però la cosa comença a canviar, quan els professors, comencen a fer males passades en els alumnes sutilment, amb el treball de recerca, primer, els tornen bojos amb com s’ha de fer, desprès no paren de canviar d’opinió, ara això esta be ara malament ara així, ara aixans, etc, i un cop tots l’han entregat, i han fet les exposicions, desprès de passa nits sense dormir, els hi suspenen el treball, i els alumnes en un atac de bogeria ideen un pla per acabà amb els professors, encara no se com poden acaba amb ells, s’exempten opinions, però al final els alumnes els hi fan paga ben pagades.
Doncs jo penso que podriem fer una mena de popurri d’aquestes idees proposades anteriorment, y per tant fer una historia més sintetitzada de cada una ja que s’aplicarien totes.
Seria una historia d’un centre on hi ha tota una mena de grups en el curs de segon de batxillerat. Un grup és els dels golafres, un altre grup es la mafia, y un d’altre el grup dels traficants d’examens xuletes etc. Per tant enter aquests grups hi ha conflictes, es piquen y entre ells. Cada grup és un món. Per exemple els de les xuletes y examens es concentren als lavabos y alla amagen tota l’informació y allaes el punt de concentració amb aqust trafic, per tant els de la mafia d’examens y els traficans de xuletes estan “compinchados”.
Per tant podriem crear una mena d’historia entre aquests grups i relacionar-los.
El final el deixo totalment lliure per diferents propostes.
La història de l’Adrià Bancells, m’agrada però proposo un nou final:
l’alumne que ajuda al professor a descobrir que hi ha entre mans, ho descobreix, li comunica al professor, i aquest li diu al director, pero el director l’ignora, prenent-lo per boig, fins que de tant insistir, al final el despedeixen. Però resulta que ell tenia raó, ja que el primer compinxe era el director, el qual volia guanyar el premi a millor escola secundària del país, amb un premi de molts millons.
Arriba una nova alumna a l’institut. Els seus companys li mostren les instal·lacions, fins que s’aturen prop d’una porta un pèl extranya. Ella,encuriosida, vol saber que hi ha al darrera d’aquesta porta, però es trobarà amb l’impediment d’alguns companys de classe i amb indicacions contradictòries per part del professorat, que intentarà despistar-la perquè no descobreixi l’enigma que s’hi amaga. [A partir d’aquí, podem enganxar la història de l’Adri i/o variacions d’aquestes i explicar-les com si fossin una història de fa uns anys. O bé parlar d’un embolic amorós conformat per diferents personatges destacats i amb una excel·lent reputació dins l’institut. Amb possibilitat d’emmarcar-hi qualsevol altra història.] Com a desenllaç, a part de la història de l’enigma en si, el final de la trama del curt es resoldria amb el descobriment de l’enigma per part de l’alumna -que ha comptat amb ajuda d’alguns dels seus companys-.
En l’escola hi ha un grup d’alumnes que és dediquen a traficar amb les respostes dels exàmens. Aquests fan pagar a els alumnes un preu depenent de la matèria i la importància de l’examen. Les respostes les extreuen del professor de educació física, el qual rep un benefici d’aquest negoci.
El negoci va be fins que un dia a un alumne li cau un dels examens que contenia les respostes, i casualment se’l troba el fill/a del cap destudis aixi que li diu al seu pare (cap d’estudis). Ell en comptes de castigar-los es vol venjar, aixi que canvia totes les respostes i les posa incorrectes, al cap d’una estona el torna a deixar on era o li torna al alumne (opcional) els alumnes fan l’examen i logicament tots suspenen pk se l’havien passat. El cap d’estudis ja està content. Pero a la seva filla se li escapa un dia que ella li va donar perque estaba molt malament el que feien. Aixi que els alumnes es revenjen i li tiren ous (o algo semblant) al cotxe del professor. Mai més es tornaria a venjar. FI