Per l’alumnat de batxillerat, després del confinament del curs passat i de començar un nou curs ple incerteses ha fet que moltes de les preguntes fonamentals sobre temes que els preocupen i els amoïnen tornessin a primer pla. L’activitat educativa que es presenta a continuació parteix doncs de la necessitat d’aquest curs de revisar una sèrie de conceptes que durant la pandèmia s’han repensat a través de la reflexió i la creació audiovisual.
Què s’espera de nosaltres? De què tenim por? Com percebem el temps? Què està bé i què malament?…
Fomentant el pensament reflexiu, el treball cooperatiu, i el diàleg en definitiva es promou la seva autonomia, la seva capacitat de comprendre i d’actuar en el món i fomentar una mirada crítica cap a l’univers visual que ha configurat part del seu aprenentatge dotant-los de compromís com a consumidors i productors que són.
El coneixement neix quan les persones es posen a reflexionar de manera crítica i rigorosa sobre les qüestions que ara s’han posat a primer pla, emprant termes generals i abstractes, així com arguments racionalment vàlids, que permeten entendre millor la realitat i orientar nos-hi. Per exemple, preguntar-nos «què és l’art?», «què és el bé i el mal?» o «què és el temps?» engendra un coneixement, perquè cada persona posseeix uns coneixements previs i molts d’ells han estat configurats o apresos a través del nostre univers visual.
La necessitat d’estimular una actitud reflexiva i crítica davant les idees i davant la visió del món que ens imposen els poders establerts i els mitjans de comunicació de massa dels quals n’hem passat a dependre aquests darrers temps (Internet, productes d’entreteniment, xarxes socials…) ens ha permès elaborar bones argumentacions, fomentant l’hàbit de repensar les conviccions amb bones raons que qualsevol altra persona pugui entendre la qual cosa és imprescindible per a avançar en la recerca de la veritat i resoldre els problemes de la millor manera possible.
Aquesta experiència també respon a la necessitat d’empoderar l’alumnat que implica oferir los coneixements i també donar-los la iniciativa, el temps i l’espai per que s’expressin. En establir la relació dels contextos personals del seu media ambient amb els continguts curriculars, es pot propiciar un efecte transformador en la vida de l’alumnat, cosa que fa que es reconeguin com a membres de la societat en què viuen i desenvolupin idees d’interacció comunicativa responsable i compromesa.
El resultat del procés són unes creacions audiovisuals fetes a partir d’exemples de la cultura visual que han configurat la reflexió, i una revisió d’allò que en aquests moments ha esdevingut una incertesa.
https://drive.google.com/file/d/117d4jba0nZ3gKtOCxBEnvJdUBOn4o5uR/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1hh7AMSvHWhfuvASWjUDB4ERS5t7Hkdrr/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1NlzJ_wai6uBUa2t-Beax9qoOISrR5pZX/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1Io-7b0v3OnEHyHHjA8326KvBNvUltcqR/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/1P2C1E37ZOc7m7OYlVT_dVel4VInK1ZEZ/view?usp=sharing
https://drive.google.com/file/d/10YJ7uJy0xOhMuO1J4rY4ItmGs4W6R7T9/view?usp=sharing
Euclides televisió 